Street art and intangible Heritage: A contextualising approach to public art in Vitoria-Gasteiz

Abstract

This paper presents the results of ethnographic fieldwork carried out in the city of Vitoria- Gasteiz, capital of the Basque country, between the 4th and the 8th of December 2017. In the last decade, Vitoria-Gasteiz has become internationally known thanks to its urban gallery of public mural art. The murals of Vitoria-Gasteiz, in fact, were one of the main attractions of the city when it got the recognition of European Green Capital in 2012.1 They started being produced by the IMVG project in 2007 on the same basis of sustainability as the general agenda of the city. This cultural agenda became a world-class reference in the field of cultural heritage studies, management and the archaeology of architecture thanks to the project Abierto por Obras (Open for works) that integrated sustainability within the research and development processes of excavating, restoring, repairing, consolidating, documenting and exhibiting the Gothic cathedral of St. Mary through cultural interpretation.2 That program became an example of good practice recognized internationally and attracting people such as Ken Follet, who presented A World without End, his sequel to The Pillars of Earth, in the building.3 The emphasis on sustainability makes the IMVG an exceptional case-study within the current Street Art world, where normally expressions tend to be more ephemeral. One of the most singular aspects of the IMVG is its working methods based on community practice, social engagement and public participation.4 The combination of these particular features makes the IMVG an exceptional case in the Iberian peninsula, where many Street Art festivals and projects developed quickly and produced large pieces of public mural art in parallel to the IMVG since the 2000s

Este documento presenta los resultados del trabajo de campo etnográfico realizado en la ciudad de Vitoria-Gasteiz, capital del País Vasco, entre el 4 y el 8 de diciembre de 2017. En la última década, Vitoria-Gasteiz se ha hecho internacionalmente conocida gracias a su Galería de arte mural público. Los murales de Vitoria-Gasteiz, de hecho, fueron uno de los principales atractivos de la ciudad cuando obtuvieron el reconocimiento de la Capital Verde Europea en 20125. Comenzaron a ser producidos por el proyecto IMVG en 2007 sobre la misma base de sostenibilidad que el general. Agenda de la ciudad. Esta agenda cultural se convirtió en una referencia de clase mundial en el campo de los estudios de patrimonio cultural, la gestión y la arqueología de la arquitectura gracias al proyecto Abierto por Obras que integraba la sostenibilidad en los procesos de investigación y desarrollo de excavación, restauración, reparación. , consolidando, documentando y exponiendo la catedral gótica de Santa María a través de la interpretación cultural6. Ese programa se convirtió en un ejemplo de buenas prácticas reconocidas internacionalmente y que atraía a personas como Ken Follet, quien presentó Un mundo sin fin, su secuela de Los pilares de la Tierra, en el edificio7. El énfasis en la sostenibilidad hace que el IMVG sea un caso de estudio excepcional dentro del mundo actual de Street Art, donde normalmente las expresiones tienden a ser más efímeras. Uno de los aspectos más singulares del IMVG son sus métodos de trabajo basados en la práctica comunitaria, el compromiso social y la participación pública8. La combinación de estas características particulares hace que el IMVG sea un caso excepcional en la península ibérica, donde muchos festivales y proyectos de arte callejero se desarrollaron rápidamente y produjeron grandes piezas de arte mural público en paralelo al IMVG desde la década de 2000

Aquest article presenta els resultats del treball de camp etnogràfic dut a terme a la ciutat de Vitòria- Gasteiz, capital del País Basc, entre el 4 i el 8 de desembre de 2017. A la darrera dècada, Vitòria-Gasteiz és coneguda internacionalment gràcies a la seva urbanització. galeria de l’art mural mural públic. Els murals de Vitòria-Gasteiz, de fet, van ser un dels principals atractius de la ciutat quan va obtenir el reconeixement de la Capital Verda Europea el 20129. Van començar a ser produïts pel projecte IMVG el 2007 sobre les mateixes bases de la sostenibilitat que el general agenda de la ciutat. Aquesta agenda cultural es va convertir en un referent de primer ordre en el camp dels estudis sobre patrimoni cultural, gestió i arqueologia de l’arquitectura gràcies al projecte Abierto por Obras que va integrar la sostenibilitat en els processos de recerca i desenvolupament de l’excavació, restauració, reparació , consolidant, documentant i exposant la catedral gòtica de Santa Maria mitjançant la interpretació cultural10. Aquest programa es va convertir en un exemple de bones pràctiques reconegudes internacionalment i atraient gent com Ken Follet, que va presentar A World without End, la seva seqüela de The Pillars of Earth, a l’edifici11. L’èmfasi en la sostenibilitat fa que l’IMVG sigui un cas excepcional en el món actual de l’art de carrer, on normalment les expressions solen ser més efímeres. Un dels aspectes més singulars de l’IMVG són els seus mètodes de treball basats en la pràctica comunitària, la participació social i la participació pública12. La combinació d’aquestes particularitats fa que l’IMVG sigui un cas excepcional a la península Ibèrica, on molts festivals i projectes de Street Art es desenvolupen ràpidament i produeixen grans peces murals públiques en paral·lel a l’IMVG des dels anys 2000